Nens Soldats

Comunicat de la JSC Vallès Occidental rere els esdeveniments succeïts a la UAB

Avui dia 5 de Novembre és un dia trist pels joves, per a la democràcia i per a la llibertat d’expressió. Quan membres de la JSC del Vallès Occidental ens disposàvem a repartir revistes propagandístiques de la nostra organització a la Universitat Autònoma de Barcelona, espai que molts considerem, un temple de saviesa i tolerància, un grup d’individus ens ha assetjat, tant física com verbalment, impedint-nos l’exercici de llibertat que estàvem duent a terme.

Es per això i en vista dels esdeveniments que s’estan desenvolupant durant els últims temps, que des de la Joventut Socialista de Catalunya del Vallès Occidental, denunciem l’actual situació de monopoli i totalitarisme existent a la UAB, on una minoria radical antisistema, pretén imposar la seva ideologia, ofegant amb actuacions, intolerants i repressores, com la d’avui, qualsevol tipus de discrepància. Fet que aconsegueixen advocant cínicament en favor del seu dret a la llibertat, per negar a tot aquell que no combregui amb la seva ideologia, qualsevol possibilitat de fer activisme polític a la nostra Universitat pública.

En conseqüència, volem fer una crida als estudiants que es veuen constantment coartats o coaccionats per les actuacions d’aquest col•lectiu, a lluitar contra qualsevol actitud de caire dictatorial o repressor.

La Universitat deu ser la millor factoria d’idees, i el major centre de llibertat i respecte perquè sigui quina sigui la camisa que duguin els que vulguin imposar el que ells defensen, s’adonin que això del pensament únic al centre de la saviesa ni hi va cabre ni hi cabrà mai.

5 de Novembre del 2009

JSC Vallès Occidental

Llibertat Política a la UAB

Realment en tenim de llibertat política o no política a la UAB? No ho crec pas. Si estem mal vistos els militants del PSC i de la JSC a la UAB avui ha estat el súmmum. És just que atemptin contra la nostra integritat física per estar repartint revistes a la Universitat? És just que ens diguin que som uns "xoriços, feixistes, fills de puta (sento haver-ho de escriure en el meu bloc), etc? Tanta por ens tenen a nosaltres i a les nostres idees? No és just que un grup de 4, perquè no són gaire més, ens insultin i ens increpin. Tenim el mateix dret que aquests quatre que tenen el monopoli a expressar les nostres idees. Tan sol dir que continuarem lluitant per defendre les nostres idees i els nostres ideals, peti qui peti.

ÁGORA

Anoche, por fin, pude ver la película “Ágora”. Tenía el listón bastante alto ya que había oído y leído la crítica. Todos coincidían en lo mismo: “una gran obra”. Sé que está mal decirlo pero parece mentira que sea una película española. ¡Es fantástica!

Me encantaron los decorados, la ambientación, la trama…en fin, una gran película. Me gustaría destacar el papel de la protagonista, Rachel Weisz. Su papel es el de una mujer valiente, que sabe lo que quiere, que defiende sus ideales cueste lo que cueste y frente a quien se le ponga delante. Muchos hombres poderosos de la época la escuchan y la siguen. Al líder cristiano no le interesa que sea así y es por eso por lo que empieza su persecución. Aquí podemos ver que desde antaño los hombres (varones) han tenido miedo de las mujeres que piensan, aquellas que no son sumisas. Parece mentira que en la actualidad, en el S. XXI, se sigan matando a mujeres en el mundo por defender sus derechos y sus ideales. En nada hemos cambiado, no hemos madurado. Espero que la película que Alejandro Amenábar ha dirigido de una forma formidable, sirva para que nuestra sociedad reflexione, aunque sea un poquito, y vea que todos somos iguales (hombres y mujeres); sin hacer distinciones de la clase social a la que pertenezcamos.

Es una película que recomiendo encarecidamente.

Soli...¿qué?!?!?!

Hoy me he visto “enredada” por mi madre y sus amigas virtuales (algunas no) a escribir sobre la solidaridad. Cuando pensamos en la palabra solidaridad siempre miramos más allá de nuestras fronteras, en países de Sur América, África, India…¡no hace falta irse tan lejos! Creemos que dándoles 30€ al mes ya arreglamos el mundo. No es eso lo que debemos hacer para limpiar nuestra conciencia cuando pensamos que podríamos haber hecho más de lo que hicimos o por alguna "trastada" que hicimos. Tampoco estoy diciendo que no hay que contribuir monetariamente con estas causas.

Si miramos a nuestro alrededor podemos hacer muchas cosas por los demás. No hace falta que sea comida, no. Dedicando un poquito de nuestro tiempo en hacer cosas por aquellos que nos rodean ya estamos siendo solidarios. No hace falta hacerlo porque nos obliga el sistema, eso serían servicios sociales/servicios a la comunidad, tiene que salirte de dentro. No hace falta hacerlo a través de una asociación, ONG, etc., si lo hacemos a título personal tiene el mismo valor. Mejorar un poquito la vida de aquellos que no gozan de lo mismo que nosotros (ya sean comodidades, alimentos, movilidad, economía) no cuesta nada y después, con esas sonrisas o ese "gracias", nos sentimos gratificados de una manera infinita. Aunque sea con nuestro pequeño granito de arena colaboremos para hacer un mundo mejor.

Ah! Muchas veces confundimos solidaridad con caridad. No es lo mismo. La última…es la que empieza por uno mismo!!

Lecciones de falsa moral

En las últimas semanas he podido leer comentarios, en distintos blogs que suelo leer así como en mi mail, algo despectivos hacia las personas que regentan esos blogs así como a quienes los frecuentan. Me parece correcto y respetable que cada uno diga de forma libre lo que piensa siempre y cuando no se insulte ni se menosprecie a nadie. Por suerte aún no han "atacado" en este blog. Tiempo al tiempo.

Da la casualidad que los ataques comenzaron en el momento en el que decidí involucrarme en el mundo de la política (mucho antes afloró el interés por la misma). No voy a aceptar que nadie venga a darme lecciones de falsa moral ni que me trate a mí, a los que piensan como yo o no, a todos aquellos que se interesen por la política, sea de la vertiente que sea, como si fuésemos inútiles, ineptos y corruptos. No podemos aceptar que estas personas, que siempre se han acercado al sol que más caliente, nos ninguneen. ¡Es intolerable!!

En la actualidad atacan a los que tienen las mismas ideas que yo diciendo, en pocas palabras, que somos unos inútiles. ¡Qué pueden decir ellos cuando siempre han exprimido al máximo ayudas estatales!! ¡Muchas veces han vivido del cuento!! Sí, el sistema de nuestro país está montado de tal manera que podamos tener sanidad y educación gratis. Lo que no es ética ni moralmente ético es abusar. No se puede estar recibiendo una ayuda del estado, que somos todos, y a la vez contribuir con la economía sumergida. ¡No!! ¡Es inmoral y denigrante!!

Desde aquí insto a esas personas a que si quieren expresar su opinión se abran una cuenta en Blogger o dónde lo crean más conveniente para expresar sus ideas. Allí les podremos rebatir lo que digan, siempre sin faltar al respeto, y no tendremos que aguantar esos comentarios burdos y faltos de coherencia ni ese intento de acoso mediático de poca monta.

Jove, tu decideixes!

Comunicat de premsa de la Joventut Socialista davant la situació política local.

Els joves socialistes de Cerdanyola, reunits en executiva d'urgència el dijous 1 d'octubre, i desprès de que el Primer Secretari del PSC i l'alcalde hagin fet les seves rodes de premsa, creiem oportú aclarir el nostre posicionament respecte a la situació actual cerdanyolenca a dia 1 d'octubre de 2009.

Des de la JSC creiem que l'Alcade ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar i per a liderar la nostra ciutat. L'Alcalde Antonio Morral, ha deixat la ciutat en una situació d'ingovernabilitat i d'incertesa que els ciutadans i ciutadanes, i la ciutat de Cerdanyola no es pot permetre en aquest moment de crisi. La ciutadania té dret a saber -des de’l mateix moment que l'alcalde va cessar a la regidora Consol Pla de totes les seves responsabilitats- quina és l'intenció de l'alcalde per a poder continuar de forma estable el govern. Els dies passen i encara no ens aclareix res, al contrari, fa que la incertesa creixi amb rodes de premsa on escenifica l'intenció de salvar un pacte que no té cap futur.

Es per això que creiem que el futur d’ immediat de la ciutat ha de passar per la dimissió de l'actual alcalde Antoni Morral. Reclamen que davant la seva incapacitat, i davant la situació política en la que ha deixat la ciutat, presenti la seva dimissió com alcalde de la ciutat. El seu mandat es pot donar ja per esgotat.

Els darrers dies demostren que tota solució a la crisi política institucional passa per la responsabilitat del grup majoritari de la ciutat, el PSC. Partit al que els ciutadans van fer grup polític amb més regidors a l'ajuntament. En aquest sentit ens remetem a les paraules del Primer Secretari del PSC, Victor Francos, que ha deixat clar aquest sentit de la responsabilitat que ha tingut, té i tindrà el PSC.

Volem, també, recordar que els ciutadans ja van votar el passat maig de 2007. I que totes les majories lògiques passaven per que l'alcalde fos del PSC. Però Morral va ser capaç de pactar amb el Partit Popular d'Antonio González per tal de continuar governant a qualsevol preu. Aquesta fragilitat inicial del govern s'ha demostrar ara. No es pot governar a tota costa, amb pactes il·lògics i per sobre de la voluntat general de la ciutadania.

Dear Mr. President

Sin comentarios...

Manifest Diada Nacional de Catalunya 2009

Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, les catalanes i els catalans d'arreu continuem sortint al carrer per commemorar la pèrdua de les nostres llibertats i per a reivindicar la nostra identitat nacional, de forma cívica i pacífica.

El jovent socialista posa de manifest el seu compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per a fer del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social; i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d´Espanya, d´Europa i del món.

Estem d’enhorabona amb el nou acord de finançament aconseguit fa només dos mesos. Un nou finançament just i solidari, respectuós i a la vegada ambiciós, conduït amb fermesa i unitat gràcies al Govern d’esquerres i progressista del nostre país. Un acord que arriba, a més, en una època de crisi econòmica mundial i que ens ha de servir per a realitzar polítiques socials adreçades a les classes més dèbils de la societat; a tots aquells que més estan patint la crisi, amb totes les seves conseqüències.

Només ens queda un esglaó més: que l’Estatut quedi intacte, tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya de forma sobirana i majoritària; i no pugi prosperar el recurs d’inconstitucionalitat promulgat i defensat, recordem, pel Partit Popular. Una sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut, seria un error gravíssim que provocaria un rebuig general de la societat catalana. Desitjem que aquesta sentència accepti la sobirania popular i l’Estatut es pugui desplegar tal i com va decidir el poble de Catalunya.

Com cada any, aquest 11 de setembre, no ens oblidem de recordar el president socialista de Xile, Salvador Allende, mort un dia com avui fa 36 anys per les armes del dictador Pinochet, que van prevaldre sobre l’ideari democràtic dels xilens. Ni tampoc de les quasi 3000 persones que van perdre la vida a l’atemptat terrorista que va patir EEUU fa 8 anys.

Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant, per les ciutadanes i pels ciutadans, dels més petits als més grans, per fer un país ric, pròsper, triomfant i mirant el nostre futur sense complexos i amb l’optimisme que sempre ha caracteritzat Catalunya.